Sa Riera
Petita cala amagada,
bell racó de la Costa Brava;
entre Sa Tuna i Pals
ones a compàs de vals,
s'atansen a Sa Riera,
per contemplar a l'horitzó,
la meravella de les Medes.
Petita cala amagada,
bell racó de la Costa Brava;
a l'hivern solitària,
a l'estiu gent estranya.
Però, sempre tan bella i formosa,
petita i deliciosa.
* Fent memòria dels estius que hi vaig passar, he recordat un petit poema que vaig dedicar-li quan rondava els 16 anys. I és que, les cales de Begur - Sa Tuna, Sa Riera i Aiguablava - juntament amb les de Palafrugell - Llafranc, Calella i Tamariu- són dels racons més bonics de la costa catalana. Un paradís proper on refugiar-se. Un grapat de records!
2 comentaris:
Jo també li vaig dedicar una reflexió a aquestes terres, des del mirador del far de Sant Sebastià... Potser no tant bucòlica com la teva...
http://mofa.bloc.cat/archives/7179/20061014
pau...jo estic esperant els primers dies de maig per, tornar-hi durant tot l'estiu, fins a mitjans de setembre...sa riera!!
Publica un comentari a l'entrada